11. FONGS

Els  fongs  són  els  éssers  vius  pertanyents  al  regne fungi.  Són  molt  diversos  (en  son  exemples  les floridures,  els  bolets,  els  que  formen  part  dels  liquens, i  els  que  són  paràsits  plantes,  animals  i  altres  fongs). Aquests  últims  es  nodreixen  de  la  matèria  orgànica  que  produeixen  altres  éssers  vius  mentre  viuen, causant-els-hi  malalties.

Com  a  generalitats  de  la  majoria  dels  fongs  es  pot  dir  en  condicions  d'humitat  i  foscor,  i  amb temperatures  diferents  segons  l'espècie.  Cada  espècie acostuma  a  tenir  un  hàbitat  molt  específic.  Es reprodueixen  sexualment,  i  es  propaguen  mitjançant  espores  que produeixen  abundantment,  que  són  molt  lleugeres  i  que  les  corrents d'aire  dispersen  eficaçment.

Aspecte tipus d'un fong pluricel·lular, amb hifes ramificades i esporangis apicals

Algunes  malalties  causades  per  fongs  (anomenades  micosis)  són  les mucormicoses,  hialohifomicosis,  els  coneguts  peus  d'atleta,  etc...  La majoria  tenen  aspecte  de  taques  a  la  pell,  de  vegades  inflamades, sense  pèl,  i  distribuïdes  a  les  parts  del  cos  que  suen  o  a  les  ungles.

Són  malalties  que  acostumen  a  durar  molt  de temps  (vàries  generacions  de  fongs),  i  que poden  mantenir-se  latents  part  de  l'any, aparentment  curades,  i  tornar  a  aflorar  en reapareixer  les  condicions  favorables  per  a  la malaltia.  Per  això  són  difícils  de  curar  i  els tractaments  son  tan  diferents  segons  l'espècie. Aquestes  espècies  tenen  la  seva  àrea  de  distribució  lligada  a  la climatologia,  així  que  s'aprofita  aquesta  sensibilitat  al  medi  intentant destruir  l'habitat  del  fong,  per  exemple  evitant  la  calor  i  suor  a  la zona  infectada,  tot  i  que  això  no  és  suficient  per  a  erradicar  totalment  la  colònia.  Molts  són  resistents  als  antibiòtics,  però existeixen  molts  medicaments  especifics  per  a  cada  tipus  de  fong.

Com a prevenció només cal evitar zones fosques, poc ventilades, amb humitat permantent (tant al còs com a la llar) on es puguin mantenir les espores dels fongs vives, i en cas de risc, com el que hi ha als tolls de les pissines públiques, o altres zones com les que fan olor a floridures, cal deshidratar la zona possiblement infectada.