3. LEPRA

La lepra es una malaltia infecciosa cutania, nerviosa i visceral d'origen bacterià (Mycobacterium leprae). Aquesta malaltia es coneguda per les anomenades colonies de leprosos, que eren unes poblacions marginals on tan sols habitava gent que patia la malaltia.

Dos de les formes més comunes de la lepra són: la tuberculoide i la lepromatosa. Les dues ocasionen ulceres en la pell, però en la forma de la lepromatosa la malaltia es més greu i produeix grans protuberancies i inflamacions.

CARACTERISTIQUES DEL BACTERI:

Mycobacterium leprae va ser el primer bàcteri descobert en un teixit infectat. És un bàcteri intracel·lular y pleomorfica (en l'ambit bacterià això vol dir que pot cambiar la seva morfologia drasticament) encara que sol tenir forma de bastó, és un bàcteri àcid-alcohol resistent, de tipus aerobic i tan sols remotament emparentat amb el Mycobacterium tuberculosis.

Al ser un bàcteri del gènere Mycobacterium té un membrana citoplasmatica formada per una bícapa lìpidica similar a la de les cèl·lules eucariotes. 

SIMPTOMATOLOGIA:

La aparició de simptomes desde la infecció pot ser immediata (en un periode relativament curt) o variar de 4 a 10 anys en la seva manifestació. Els simptomes caracteristics de la lepra són les lesions cutanies, que en els casos més greus (en la forma de lepromatosa) prova protuberancies doformants de diversos tamanys i formes. També la malaltia afecta el sistema nerviòs periferic en els braços i en les cames, aquests d'anys el que provaca perdua de sensibilitat de la pell i debilitat muscular. Aquests ultim simptoma genera la perdua de la capacitat de percepre el dolor, la temperatura, el que augmenta el risc de que els malalts puguin ferir-se o cremar-se.

DIAGNÒSTIC: 

El diagnòstic de la lepra es basa en l'observació de les erupcions cutànies característiques d'aquesta malaltia: taqques blanquinoses de  vores difusess o ben definides (depen de l'individu) i no tenen sensibilitat al tacte, al dolor, la sensació de fred i calor.

Per comprovar el diagnòstic per simptomatologia s'agafa una mostra de la pell afectada (biòpsia) per analitzar-la i observar si presenta el bàcteri de la lepra (Mycobacterium leprae).

Un altre signe que pot indicar l'existència de la malaltia és la prescencia d'àrees corporals entumides o faltes de sensibilitat, o probelmes motors en mans o peus.

Davant de qualsevol sospita cal fer al pacient un examen físic complet que englobi la pell, el sistema nerviós perifèric, els ulls, el nas i la cavitat oral, a més dels peus i els testicles(en el cas dels homes)

TRACTAMENTS:

El tractament de la lepra sol ser una combinació de farmacs que son basicament antibiotics, els quals són la dapsona, la rifampicina i la clofacimina, altres farmacs són la claritromacina, la ofloxacina, la etionamida i la minociclina.

EPIDEMIOLOGIA:

Segons unes dades recollides al 2005 al món hi han unes 500.000 persones afectades per la lepra. Els principals països que tenen més individus afectats són India, Brasil i Africa central i sud.

A Espanya trobem que hi ha 1/100.000 habitants, la majoria dels quals es concentren a Andalusia (Jaén, Màlaga i Almeria), on trobem uns 2000 casos; així com a Galícia, Canaries i Llevant. A Catalunya només trobem uns 300 casos.



















Segons la web medlineplus els nens són més propensos a patir la malaltia que els adults.

PREVENCIÓ:


En general, es contreu pel contacte prolongat amb una persona infectada i no és massa contagiosa, només el 5 per cent de les persones exposades al bacteri contrauen lepra i avui dia aquesta afecció ja no està acompanyada de l'estigma d'anys anteriors. La prevenció consisteix a evitar el contacte físic proper amb persones que no hagin rebut tractament. Les persones amb medicaments prolongats es tornen no infeccioses (no transmeten el microorganisme que causa la malaltia)